Durant la mitjanit la boira es passejava pels carrers de llocs com els voltants de la plaça Fadrell arran de terra, com si foren núvols a 1000 metres sense cap obstacle en el seu camí.
La primavera es convertia en l'hivern en només uns minuts, deixant un aspecte enigmàtic i buit de tots els llocs.
La boira té eixa qualitat que tant m'agrada. Cap lloc pareix el mateix quan ella fa acte de presència.
Tot ho fusiona amb una abraçada de vapor d'aigua que transforma la vida en llocs inerts, però al mateix temps, meravellosos.
Des de la carretera que uneix Benicàssim i Orpesa s'observava com la boira s'endinsava en els primers metres de la costa des del mar.
La mar i la costa eren tots un. Fer click per a ampliar la imatge.
La boira es menejava per diferents punts de La Plana durant tota la nit.
Era sorprenent vore com es passejava arran de terra pels carrers o les platges, o com es quedaven agarrades a les muntanyes d'Orpesa.
Una vegada t'endinsaves en ella, l'aspecte del paisatge canviava completament, oferint dels objectes i la vegetació una visió diferent a la que estem acostumats.
A llocs com Castelló la boira es feia més densa gràcies a la humitat que hi ha en zones com la marjaleria.
La natura té aquestes sorpreses tan agradables. Qualsevol cosa que ens puga oferir, és grandiosa.
2 comentarios:
Uiiiiii, quines fotos més xules!
M'encanta el blog perquè emr ecorda allò del "aprender divirtiéndote".
:D
vaya, ese episodio me lo perdí...¿niebla x Castellón? nunca la he visto.
Muy chulas las fotos.
Publicar un comentario