Tempesta

La nit del 23 al 24 d'aquest mes de maig van passar una sèrie de tempestes per gran part de les comarques valencianes.

A Alacant i també a València les tempestes van estar acompanyades de precipitacions fortes però de curta durada i també va fer acte de presència la pedra o calamarsa.

En canvi per terres castellonenques les tempestes van ser més seques i no van deixar precipitaciones massa destacables. El gran protagonista va ser, sens dubte, l'aparell elèctric.

Abans de ficar-vos un xicotet reportatge de com va estar la nit per la ciutat de Castelló m'agradaria explicar breument com es forma una tempesta.

Les condiciones necessàries per a la formació de la tempesta i més importants són: gran aport d'humitat/vapor d'aigua i aire fred en les capes altes de l'atmosfera.

Els primers símptomes d'una possible formació d'una tempesta és l'aparició d'uns núvols anomenats Cúmulos humilis.

Són resultat de l'ascenció de borses localitzades d'aire càlid. El vapor d'aigua es condensa en forma de flocs ben definits a poca altitud. Fer click per a fer més gran les fotos.



Quan la convecció (moviment ascendent d'una massa d'aire calfada per la terra o la mar. A mesura que l'aire ascendeix pot condensar-se la humitat i formar núvols) és més forta es formen els Cúmulos mediocris (mediocris vol dir moderat en llatí i cúmulos munt, montó)



El núvol inicial continuarà creixent fins arribar a l'anomenat Cúmulos congestus. Aquest tipus de núvol ja pot deixar ruixats moderats o forts i representa la fase següent en el desenvolupament vertical d'un Cúmulo mediocris.



Els cumulonimbos calvus representen una transició entre els cúmulos congestus i els cumulonimbos incus que són el núvol plenament desenvolupat.

Els calvus es produeixen quan la convecció i la inestabilitat fan créixer els núvols més enllà de l'estat congestus fins altures de més de 9000 metres.

En aquest nivell de la troposfera, les temperatures solen estar davall zero i la humitat es condensa en forma de cristalls de gel enlloc de gotes d'aigua, per això tenen un aspecte brillant a la part superior del núvol.

Aquests tipus de núvol sempre dóna precipitació en forma de ruixats moderats o forts i, a més a més, poden estar acompanyats de ràfegues fortes de vent.



Una vegada el núvol ha arribat a l'estat de calvus i si la convecció segueix produint-se i es veu potenciada per la inestabilitat de la massa d'aire, el núvol continuarà el seu desenvolupament vertical.
Quan l'aire ascendeix amb prou força pot arribar a una velocitat al voltant dels 30 o 50 km/h, és possible en eixe cas que es forme un fenomen inusual i ben curiós.

La forta corrent d'aire ascendent associada al cumulonimbo calvus es xoca amb una capa d'aire i l'espenta cap amunt.
Això fa que el vapor d'aigua de la capa d'aire es condense i el resultat és una formació suau, allargada coneguda com núvol pileus per damunt de la massa del calvus.



Si la inestabilitat és forta, el núvol calvus continua ascendint formant-se el rei dels núvols, el cumulonimbos incus.

Es tracta d'una poderosa muntanya de vapor d'aigua moltes vegades més elevada que el Everest arribant a altures de 18000 metres en les zones ecuatorials i de més de 11000 metres en latituds mitjanes.

Quan el núvol està plenament desenvolupat, està coronat per una massa de núvols alts en forma de escunya que recorda a la enclusa d'un ferrer (en llatí, incus vol dir enclusa).

Aquesta part del núvol és concecuència de l'arribada del núvol a la part final de la troposfera on no pot continuar creixent i per això comença a créixer de forma horitzontal. Per tant la enclusa del cumulonimbos incus ens indica l'altura de la troposfera en la zona on es forma.





Els cumulonimbos incus van sempre acompanyats de fortes ràfegues de vent, llamps, calamarsa, forts ruixat i també poden formar tornats.





Les imatges han sigut recopilades del ATLAS FOTOGRÀFIC del fòrum www.meteored.com