Els Primers Llamps

La matinada del 23 al 24 de maig van passar per les comarques castellonenques una sèrie de tempestes que es van caracteritzar per la poca precipitació que van deixar i pel fort aparell elèctric.





Cap a les dues de la matinada es podien vore des de la capital de La Plana els primers llamps que anaven caent cap al sud, sud-oest i sud-est.

No va ser fins prop de les tres de la matinada quan els llamps començaven a caure en el mateix centre de la ciutat.









Les tempestes, molt prop unes de les altres, anaven passant per la ciutat acompanyades de ruixats curts i no massa importants.







En algunes ocasions, la pedra feia acte de presència però de seguida l'aigua es barrejava amb la calamarsa.

El meu amic Xorx i jo, com no podia ser menys en aquest tipus d'ocasions, van preparar les càmeres per a fotografiar tot el que vam poder.

Xorx des de la platja i jo des de ma casa (com sempre estava malet de la gola) vam fer un seguiment de les tempestes que deixaven espectaculars llamps cel-terra en les rodalies de la muntanya d'Orpesa.





Finalment, després de 3,4 mm de precipitació i ràfegues de vent de fins a 35 km/h, la tempesta s'allunyava pel sud passades ja les 4,15 de la matinada.

Segueix

Avui, els valencians, hem decidit que la construcció desmesurada a les nostres muntanyes, marjals i costes, seguisca.



Avui, els valencians, hem decitit que els incendis, l'especulació i la recalificació de terrenys, seguisca.



Avui, els valencians, hem decitit que la confrontació per l'aigua, seguisca.



Sense entrar en debat amb altres qüestions polítiques, socials o ideològiques i mirant amb l'objectivitat en la que només puc mirar des del costat del nostre territori i de la nostra natura...

Avui, no em sent orgullós de ser valencià.

Tempesta

La nit del 23 al 24 d'aquest mes de maig van passar una sèrie de tempestes per gran part de les comarques valencianes.

A Alacant i també a València les tempestes van estar acompanyades de precipitacions fortes però de curta durada i també va fer acte de presència la pedra o calamarsa.

En canvi per terres castellonenques les tempestes van ser més seques i no van deixar precipitaciones massa destacables. El gran protagonista va ser, sens dubte, l'aparell elèctric.

Abans de ficar-vos un xicotet reportatge de com va estar la nit per la ciutat de Castelló m'agradaria explicar breument com es forma una tempesta.

Les condiciones necessàries per a la formació de la tempesta i més importants són: gran aport d'humitat/vapor d'aigua i aire fred en les capes altes de l'atmosfera.

Els primers símptomes d'una possible formació d'una tempesta és l'aparició d'uns núvols anomenats Cúmulos humilis.

Són resultat de l'ascenció de borses localitzades d'aire càlid. El vapor d'aigua es condensa en forma de flocs ben definits a poca altitud. Fer click per a fer més gran les fotos.



Quan la convecció (moviment ascendent d'una massa d'aire calfada per la terra o la mar. A mesura que l'aire ascendeix pot condensar-se la humitat i formar núvols) és més forta es formen els Cúmulos mediocris (mediocris vol dir moderat en llatí i cúmulos munt, montó)



El núvol inicial continuarà creixent fins arribar a l'anomenat Cúmulos congestus. Aquest tipus de núvol ja pot deixar ruixats moderats o forts i representa la fase següent en el desenvolupament vertical d'un Cúmulo mediocris.



Els cumulonimbos calvus representen una transició entre els cúmulos congestus i els cumulonimbos incus que són el núvol plenament desenvolupat.

Els calvus es produeixen quan la convecció i la inestabilitat fan créixer els núvols més enllà de l'estat congestus fins altures de més de 9000 metres.

En aquest nivell de la troposfera, les temperatures solen estar davall zero i la humitat es condensa en forma de cristalls de gel enlloc de gotes d'aigua, per això tenen un aspecte brillant a la part superior del núvol.

Aquests tipus de núvol sempre dóna precipitació en forma de ruixats moderats o forts i, a més a més, poden estar acompanyats de ràfegues fortes de vent.



Una vegada el núvol ha arribat a l'estat de calvus i si la convecció segueix produint-se i es veu potenciada per la inestabilitat de la massa d'aire, el núvol continuarà el seu desenvolupament vertical.
Quan l'aire ascendeix amb prou força pot arribar a una velocitat al voltant dels 30 o 50 km/h, és possible en eixe cas que es forme un fenomen inusual i ben curiós.

La forta corrent d'aire ascendent associada al cumulonimbo calvus es xoca amb una capa d'aire i l'espenta cap amunt.
Això fa que el vapor d'aigua de la capa d'aire es condense i el resultat és una formació suau, allargada coneguda com núvol pileus per damunt de la massa del calvus.



Si la inestabilitat és forta, el núvol calvus continua ascendint formant-se el rei dels núvols, el cumulonimbos incus.

Es tracta d'una poderosa muntanya de vapor d'aigua moltes vegades més elevada que el Everest arribant a altures de 18000 metres en les zones ecuatorials i de més de 11000 metres en latituds mitjanes.

Quan el núvol està plenament desenvolupat, està coronat per una massa de núvols alts en forma de escunya que recorda a la enclusa d'un ferrer (en llatí, incus vol dir enclusa).

Aquesta part del núvol és concecuència de l'arribada del núvol a la part final de la troposfera on no pot continuar creixent i per això comença a créixer de forma horitzontal. Per tant la enclusa del cumulonimbos incus ens indica l'altura de la troposfera en la zona on es forma.





Els cumulonimbos incus van sempre acompanyats de fortes ràfegues de vent, llamps, calamarsa, forts ruixat i també poden formar tornats.





Les imatges han sigut recopilades del ATLAS FOTOGRÀFIC del fòrum www.meteored.com

Situación de los embalses

Después de las abundantes lluvias del mes de abril parece que las comarcas castellonenses afrontarán la temporada estival con un aspecto saludable en sus embalses.





Según los datos que nos proporciona la CHJ (Confederación Hidrográfica del Júcar) la situación en los principales embalses castellonenses ha mejorado sensiblemente durante estos últimos meses.

Los datos que se proporcionan son ( por este orden) del 1 de enero de 2007, 26 de marzo de 2007 y 14 de mayo de 2007.

Arenos (136,9 hm3 de capacidad) : 19,81% 30,83% 42,85%

Sitjar (49,3 hm3 de capacidad) : 25,46% 13,88 % 82,38%

M. Cristina (18,4 hm3 de cap.) : 12,65% 6,33% 39,93%

Ulldecona (11 hm3 de capacidad) :51,89% 39,94% 92,23%

Regajo (6 hm3 de capacidad) : 58,14% 75,35% 91,97%

Alcora (2,2 hm3 de capacidad) : 69,95% 67,10% 70,26%

Onda (1 hm3 de capacidad) : 38,55% 38,85% 82,90%







Podemos decir que los embalses se encuentran en muy buena situación para afrontar el periodo estival.

Lugares... extremos

Aquí van algunos datos que he recopilado de varios libros de meteorología.

Sin duda, espectaculares.

Vientos más fuertes en un sistema tropical tocando tierra : 322 km/h con rachas de hasta 338 km/h el 17 y 18 de agosto de 1969 en las costas de Alabama y Misisipi (EEUU) durante el huracán Camille

Racha máxima: 372 km/h el 12 de abril de 1934 en el monte Washington, New Hampshire, EEUU. Altitud: 1916 msnm.

Lugar más seco: desierto de Atacama, Chile. La precipitación media anual es de 0,8mm. O lo que es lo mismo, cuatro gotas al año.

Mayor cantidad de nieve caída: 11455mm en marzo de 1911 en Tamarack, California. EEUU.
Decir que la media anual de Castelló de lluvia es de 488 mm (milímetros, o lo que es lo mismo, litros por metro cuadrado) y la media de marzo es de 30,5 mm.

La máxima cantidad de nieve anual es de 31102mm registrados ede 1971 a 1972 en el monte Rainier, Washington. EEUU

Mayor media de precipitaciones anuales: 11874,5mm de lluvia en Mawsyram, Meghalaya, India. De vital importancia para estas precipitaciones es el período de lluvias del monzón.

Mayor precipitación en 24 horas: 1869,9 mm entre el 15 y el 16 de marzo en 1952 en Chilaos, La Reunión. Océano Índico.
La gota fría de octubre de 2000 que hizo que se desbordase el pantano de Maria Cristina dejó cantidades de 350 mm en Castelló en 48h o de casi 600 mm en Morella.

Mayor piedra de granizo: 1,02 kilos en la granizada acontecida en Bangladesh el 14 de abril de 1986. El granizo se llevó la vida de 92 personas.

Lugar más cálido: 57,8 ºC el 13 de septiembre de 1922 en Al' Aziziyah, Libia. ¿Sería cosa del calentamiento global?.

Lugar más frío: -89,2 ºC el 21 de julio de 1983 en la estación de Vostok, Antártida.

Cambio de temperatura más rápido: 56,6ºC en un día. De 6,7ºC a -49ºC entre el 23 y el 24 de enero de 1916 en Browning, Montana. EEUU

Cambio de temperatura más rápido: 27ºC en dos minutos. Aumento de temperatura de -20ºC a 7ºC el 22 de enero de 1943 en Spearfish, Dakota del Sur. EEUU

Iridiscencia

Las iridiscencias no son más que un conocido efecto óptico que nos concede la atmósfera al igual que lo son los arco iris.

Esta en concreto la fotografié en Ribesalbes en otoño de 2006.
Hacer click sobre la imagen para ampliarla.



En la parte izquierda de la fotografía podemos observar el sol retirándose entre las montañas a últimas horas de la tarde.
Si miramos la fotografía con detenimiento, en la parte derecha podemos observar un reflejo de colores en las nubes.

En la siguiente fotografía podemos observar con claridad el fenómeno en la parte central de la imagen.


Las iridiscencias son manchas irregulares de color que aparecen en las nubes medias y altas adyacentes al Sol.
Los colores que podemos observar dependen del tamaño de las microgotas de agua de la nube y del ángulo desde que se observe el fenómeno.

Cabe destacar que se trata de un fenómeno poco frecuente y son más comunes en invierno y en las zonas montañosas.

Se tratan por tanto de una difracción (desviación del rayo luminoso al rozar el borde de un cuerpo opaco) de la luz solar en una capa fina de nubes con pequeñas gotas de tamaño uniforme.

Hermanas de este fenómeno son las coronas solares.
Se tratan de lo mismo sólo que el efecto hace forma de corona alrededor del Sol.

Por el contrario las iridiscencias se forman cerca y no alrededor del Sol.
Además se forman cuando la nube es demasiado pequeña para producir los anillos simétricos de una corona o si el Sol no se encuentra justo detrás de la nube, como es el caso.

La Boira

Durant aquesta matinada la boira, sorprenenment, va fer acte de presència en terres de La Plana en qüestió de minuts.

Durant la mitjanit la boira es passejava pels carrers de llocs com els voltants de la plaça Fadrell arran de terra, com si foren núvols a 1000 metres sense cap obstacle en el seu camí.

La primavera es convertia en l'hivern en només uns minuts, deixant un aspecte enigmàtic i buit de tots els llocs.

La boira té eixa qualitat que tant m'agrada. Cap lloc pareix el mateix quan ella fa acte de presència.

Tot ho fusiona amb una abraçada de vapor d'aigua que transforma la vida en llocs inerts, però al mateix temps, meravellosos.

Des de la carretera que uneix Benicàssim i Orpesa s'observava com la boira s'endinsava en els primers metres de la costa des del mar.

La mar i la costa eren tots un. Fer click per a ampliar la imatge.



La boira es menejava per diferents punts de La Plana durant tota la nit.
Era sorprenent vore com es passejava arran de terra pels carrers o les platges, o com es quedaven agarrades a les muntanyes d'Orpesa.



Una vegada t'endinsaves en ella, l'aspecte del paisatge canviava completament, oferint dels objectes i la vegetació una visió diferent a la que estem acostumats.

A llocs com Castelló la boira es feia més densa gràcies a la humitat que hi ha en zones com la marjaleria.

La natura té aquestes sorpreses tan agradables. Qualsevol cosa que ens puga oferir, és grandiosa.

Abril 2007. Si trona d'abril, ve bon estiu

Això diu la saviesa popular sobre abril. A l'estiu ho comprovarem.

Deixe el resum que correspon a aquest mes a l'estació meteorològica que tinc situada al centre de Castelló.

Abril ha sigut el mes més plujós de l'any amb diferència i el mes d'abril més plujós des de que tinc l'estació ara fa quatre anys.

He recollit 133,7mm i s'han registrat 8 dies de tempesta sent la mitjana de només 1.
La precipitació normal per al mes d'abril és de 33,3mm.

Podem dir que ha plogut quatre vegades més del que és habitual.

Pel que fa a les temperatures, continua la tendència càlida d'aquest any amb una temperatura mitjana de 16,1ºC quan la mitjana habitual és de 15ºC.

Dites d'abril

Fins a quaranta d'abril, no te llevis ni un fil

Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu

Abril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós

A l'abril, cada gota val mil

Abril i maig compassats, componen tots els sembrats

Temperatures

Temperatura mitjana: 16,1ºC
La temperatura mitjana al mes d'abril és de 15ºC . Per tant ha sigut 1,1ºC més elevada del que és habitual

Temperatura màxima absoluta: 24,9ºC, dia 24
Temperatura mínima absoluta: 8,1ºC, dia 5
Temperatura màxima més baixa: 14,9ºC, dia 5
Temperatura mínima més alta: 16,8ºC, dia 26

Dia amb la temperatura mitjana més alta: dia 24 amb 20,4ºC
Dia amb la temperatura mitjana més baixa: dia 5 amb 11,1ºC

Temperatura mitjana de les màximes: 19,3ºC
Temperatura mitjana de les màximes normal al mes d'abril : 19,7ºC
Temperatura mitjana de les mínimes: 13,2ºC
Temperatura mitjana de les mínimes normal al mes d'abril: 10,3ºC

Dies amb la temperatura màxima entre 25 i 30ºC: 0
Dies amb la temperatura màxima entre 20 i 25ºC: 13
Dies amb la temperatura màxima entre 15ºC i 20ºC: 16
Dies amb la temperatura màxima entre 10ºC i 15ºC: 1


Dies amb la temperatura mínima entre 15 i 20ºC: 8
Dies amb la temperatura mínima enre 1o i 15ºC: 19
Dies amb la temperatura mínima entre 5 i 10ºC: 3
Dies amb la temperatura mínima per davall dels 5ºC: 0

Precipitacions

Precipitació total: 133,7 mm
Precipitació mitjana en abril : 33,3 mm

Dies de precipitació ( inclosa la inapreciable ) : 16 dies
Dies de precipitació ( superior a 0,2mm ) : 11 dies
Mitjana de dies de precipitació al mes d'abril: 5,5 dies

És destacable per tant la gran quantitat de dies que ha plogut.

Dies amb precipitació: <= 2mm: 8
Dies amb precipitació entre 2mm i 10mm: 4
Dies amb precipitació superior a 10mm: 4
Dies de precipitació abundant ( més de 30mm ) : 2
Dies de forta precipitació (més de 50mm): 0

Precipitació màxima en 24 hores: 42,5 mm (dia 28 ). Al març el dia de més precipitació també va ser el dia 28 del mes.
Intensitat màxima de la precipitació: 120mm/h ( dia 28 )

Dies de tempesta: 8
Mitjana de dies de tempesta al mes d'abril : 1
Mitjana de dies de tempesta anuals: 21
Dies amb calamarsa: 0
Mitjana anual de dies amb calamarsa: 1,9
Dies amb neu: 0
Mitjana anual de dies amb neu: 0,2

Vent

Ràfega màxima: 41,8 km/h, dia 8
Velocitat mitjana del vent: 2,7 km/h
Direcció del vent predominant: ESE
Dies de NE/E/SE predominant: 20 dies

Altres

Pressió màxima: 1023,5 hPa, dia 23
Pressió mínima: 1003,2 hPa, dia 4

Humitat relativa màxima: 91%, dia 29
Humitat relativa mínima: 27%, dia 5