miércoles, 31 de octubre de 2007

L'INM, en alerta

L'Institut Nacional de Meteorologia és un organisme dependent del Ministeri de Medi Ambient.
Com ja he comentat moltes vegades, l'INM té un apartat a la seua pàgina web anomenat AVISOS.
En ell, podem vore un mapa d'Espanya amb una divisió per províncies. Si no hi ha alertes, una província apareix de color verd (sense risc), si el risc és baix en groc. Taronja és el color per a les alertes de caràcter important i roig és el color dels riscos extrems (és l'anomenada alerta màxima, emergència...).
Les alertes d'aquest organisme són les oficials, les que conten. També hi ha altres organismes que fiquen alertes per a advertir a la població, però no tenen el mateix caràcter oficial que les de l'INM.

Aquest organime va ficar en alerta roja a les províncies d'Alacant, València i Castelló el dia 11 d'octubre, davant la possibilitat de pluges torrencials amb quantitats de 90 mm en una hora, en el cas de Castelló.
Finalment, les quantitats arreplegades a Castelló no van ser tant importants com per a ficar-nos en alerta roja. Com a molt, haguera estat suficient una taronja, però si tenim en compte la situació, la prudència val la pena.

Encara així, la Generalitat no va prendre cap tipus de mesura prudencial com tancar les escoles en llocs de risc elevat, evacuacions ràpides i efectives... Les conseqüències ja les coneixem tots, una dona ofegada en la seua pròpia casa a causa del desbordament del Riu Girona, al seu pas pel Verger, Alacant.
En eixa zona d'Alacant, les precipitacions arribaren als 400 mm en poques hores, una quantitat molt alta. L'INM ho va previndre, però la Generalitat no va prendre precaucions efectives.

Veient aquest exemple es pot pensar que el sistema d'alertes de l'INM funciona, però no, no és així.

En aquesta tardor, Castelló ha estat en alerta roja (i no va passar res important), taronja en moltes ocasions (sense que les pluges passaren de moderades) i també groga (sense que passara directament res). Una cosa és ser prudent, i una altra és ser poc efectiu.
I és que un organisme oficial el que no pot fer és passar-se tota la tardor ficant a Castelló en alerta per si de cas. Això és poc seriós, i pot acabar fent que les comunitats autònomes i molts particulars acaben per deixar les precaucions a casa.

I què passa quan realment es produeix una situació perillosa? que l'INM està apagado o fuera de cobertura.

Ficaré un exemple molt senzill. Els dies 24-25 d'aquest mes es va produir l'episodi més important de pluges a La Plana des d'Abril i el més intens d'aquest any.

Les quantitats més importants van ser:

Cs-Benadresa 169.8 mm
Vila-Real 141.2 mm
Borriol Mas de Gaeta 136.2 mm
Almassora Santa Quiteria 111 mm
Cs- INM 103 mm
CS- Sud 86 mm
CS- Naturatge 64mm
CS-UJI 62mm

Per tant, localment es van superar els 100 mm en menys de 6 hores.
Si observem els criteris d'emissió de les alertes de l'INM, l'alerta taronja es decreta per quantitats de 100 mm en 12 hores i la roja, per quantitats de 180 mm en 12 hores.
Pel que fa als acumulats en una hora, la taronja es fica amb quantitats de 40 mm en una hora i la roja, de 90mm.

Aquesta imatge correspon a les 22.20 h del dimecres 24 d'octubre.
Fer click per a fer les imatges més grans.

Castelló en verd

Fa dos hores que plou amb força a tota La Plana (a l'INM hi ha gent treballant les 24 hores del dia i les alertes es poden actualitzar al minut) i des de fa hores que el model meteorològic que fa servir l'INM prevé la possibilitat de pluges fortes.
Al radar de pluja es veu també (es pot consultar des de la pàgina de l'INM), com els nuclis de precipitació entren clarament des de la mar cap a Castelló. Mentrestant a Alacant i València no plou o al menys ho fa de forma dèbil. Com es pot veure, ambdues províncies estan en alerta taronja (des de fa hores, a Canal 9 ja parlen de l'alerta taronja de les dos províncies prevenint a la població) i Castelló, no està en alerta.

La següent imatge és de les 22.45 h.

Alerta Groga

L'INM ens finca en alerta groga (risc baix) davant la possibilitat de pluges de 35 mm/h. Ja fa hores que plou a Castelló senyors de l'INM, no cal que fiquen una advertència quan més de la meïtat de la pluja total ja ha caigut, ja ho veiem nosaltres mateixos!

Imatge de les 23.45 h.

Alerta taronja

Alerta taronja

Risc important (amb possibilitats del 40-70 %) de pluges de 45 mm en una hora.
Mentrestant a La Plana les quantitats ja superaven els 100 mm en menys de 6 hores.

Coincidint amb la col·locació de la nova alerta per a Castelló, les pluges començaven a desaparèixer mentres que l'INM ficava que la possibilitat d'aquestes fortes pluges es mantindria fins les 7 h... Totalment equivocat.

Definitivament, al sistema d'alertes de l'INM li queda molt per a aprendre, per exemple, avisar amb antelació i no quan la meïtat de la pluja ja està camí dels rius.

Naturatge

miércoles, 24 de octubre de 2007

Un poco de Geología...

El pasado viernes realicé una salida de campo que duró hasta el domingo con la asignatura de Geología que estoy cursando en la carrera (2º de la L. en Geografía).
He de reconocer que no tenía muchas ganas de ir, teníamos que ir con vehículo propio (si bien después la Universitat se hacía cargo de todos los gastos) y además me quedaba sin los tres días de descanso que durante toda la semana estamos esperando ansiosos a que lleguen.

El destino final era Allepuz, en el Maestrazgo turolense, aunque una vez en la zona estuvimos también en Aliaga, Villaroya de los Pinares, Miravete de la Sierra y cerca de sitios como Gúdar y Valdelinares.
Hacer click para ampliar las imágenes
Allepuz-Aliaga

Se trata de una zona con altitudes bastante altas, durante toda nuestra estancia nos fuimos moviendo entre los 1300 msnm (metros sobre el nivel del mar) y los 2000 msnm.

Con una altitud tan elevada las primeras heladas de la temporada se dejaban ver a primeras horas de la mañana.

El meu cotxe amb gel

En un primer momento el grupo que formábamos se iba a hospedar en un precioso albergue en plena naturaleza.

Albergue

Las lluvias de días anteriores provocaron que finalmente estuviéramos en hostales debido a las malas condiciones del camino que conduce a dicho albergue.

En los alrededores del hostal, y de Allepuz, nos encontramos con el valle del río Alfambra.

Riu Alfambra

Posteriormente el río se va encajonando formando espectaculares acantilados. Al lado podemos observar Allepuz.

Riu Alambra

Los numerosos barrancos de la zona formaban multitud de terrazas fluviales (cada uno de los espacios de terreno llano, dispuestos en forma de escalones en la ladera de una montaña).

Barranc

El conglomerado (masa formada por piedras de diverso tamaño unidas con un cemento, que en este caso es la roca caliza, de fácil disolución con el agua) y las arcillas vinosas se situaban en las zonas cercanas del río. Estas formaciones son de la época Terciaria y las arcillas más blandas del Cuaternario, ya que apenas hay incrustamiento de los materiales. Éstos materiales aparecen en la zona media de la red fluvial de un río.

Conglomerado

Arcillas Vinosas

En la zona más cercana a su nacimiento aparecerían materiales más duros y consistentes como conglomerados muy bien formados u otro tipo de rocas.
En la zona más próxima a la desembocadura aparecen sedimentos más pequeños como las arenas.

En las excursiones que íbamos realizando se nos fue explicando el funcionamiento de las fuentes y manantiales que abastecen de agua a los ríos y barrancos de la zona, o de los ríos valencianos.
En este caso, del nacimiento del río Guadalope.

Naixement del Guadalope

Riu

Granota

Las aguas subterráneas que aparecen en fuentes (normalmente sale agua durante todo el año) salen en los lugares donde la capa de piedra es impermeable o algo impermeable. Ya que la zona ibérica, al igual que toda la zona valenciana, es una zona de rocas calizas (rocas permeables) por lo que es difícil encontrar rocas 100% impermeables.

En este casos las margas son la primera gran capa impermeable que se encuentra el agua, por lo que se produce una rotura de permeabilidad y nace la fuente que abastece al río. Los ríos y barrancos no se entienden sin este tipo de aguas subterráneas.

Como ejemplo tenemos los recursos hídricos de la Comunitat Valenciana, en donde las aguas subterráneas tienen mucha más importancia que el agua de los ríos.

Otro de los lugares que fuimos a visitar, fue Miravete de la Sierra, que posee un puente de origen romano.

Miravete de la Sierra

Fuente de Miravete

Las vistas desde la zona del antiguo castillo hacía que valiera la pena subir hasta arriba.

Castillo Miravete

Vistas Miravete

Vistas Miravete

Durante el sábado, las excursiones se centraron en el parque geológico de Aliaga, zona peculiar de la Península Ibérica ya que se pueden observar todas las capas de la tierra que han ido configurando el relieve actual de la zona.

Pero no todo eran piedras :P.
Los ríos de la zona hacen que el chopo (árbol con una necesidad muy alta de agua) abunde en la zona. También los castillos y antiguas ruinas.

Y la verdad, es que el otoño nos mostraba su mejor cara con un color de las hojas que no podía ser mejor.

Xops

Xops

Mola

La zona de Aliaga fue antaño una zona rica gracias a su central térmica que se abastecía de lignito (carbón mineral). Cabe decir que la contaminación producida por una central térmica es muy elevada.

El cierre de la misma hace años, hizo que multitud de familias abandonaran el pueblo y el florecimiento económico de la zona se vio gravemente paralizado.

Central térmica

La importancia geológica que tiene la zona está intentando ser aprovechada para atraer un turismo medio-alto de gente interesada en el tema o grupos de escolares que poco entienden del sitio cuando un monitor les habla de anticlinales, sinclinales, carbonitas o dolomías... La verdad es que la atracción del turismo no se les está dando demasiado bien, aunque no será por ellos, sino más bien por falta de inversiones en la zona para explotar el potencial del parque.

La peculiariedad de la zona no sólo es causa de la multitud de capas visibles que podemos observar... sino también por las formas retorcidas que han adquirido las montañas en la zona.

Muntanyes

Muntanyes

Haciendo un esquema crono-geológico de la zona podemos entender las caprichosas formas de las montañas en Aliaga y sus alrededores.

Entre los 115 y los 65 millones de años se produjeron varias transgresiones y regresiones marinas (avance y retroceso del mar) en donde vivían abundantes gasterópodos, bivalvos y corales (la zona también es muy rica en fósiles).
El mar se fue retirando y la zona comenzó ser una zona de lagos. Entre ambas transgresiones se producen movimientos tectónicos que dan lugar a abundantes fallas (rupturas) que rompen la plataforma marina. Los sedimentos van cubriendo las zonas pantanosas bajo una gran llanura fluvial de arenas.

En el Terciario tiene lugar la Orogenia Alpina (proceso de formación de montañas) que produce la emersión completa de toda la región. La causa es el acercamiento entre las placas de África y Europa.
Posteriormente (unos 30 millones de años) la erosión va desgastando los relieves resultantes y los restos van siendo transportados por corrientes fluviales formando abanicos fluviales.
Siguen produciéndose pliegues que van configurando la zona.

Hace unos 5 millones de años los procesos de formación de montañas concluyen y la fuerte erosión y sedimentación (aporte de sedimentos gracias a ríos, lluvia y viento que van desgastanto las rocas) hacen que haya un paisaje casi plano.

Finalmente, desde hace 4 millones de años hasta la actualidad la región experimenta un nuevo levantamiento tectónico que configura la caprichosa forma de la zona. La red fluvial va encajonándose en la superficie que va quedando reducida a pedazos discontinuos que forman cumbres planas.
El Guadalope y sus afluentes excavan produndos valles mientras que la erosión labra formas que ponen de nuevo el realce de las antiguas capas plegadas.

Durante el domingo fuimos a buscar fósiles e hicimos una excursión al nacimiento de un río por una zona francamente complicada de cruzar, incluso tuvimos que pasar por vallas electrificadas! Desde luego al profesor,como buen geógrafo, le gusta la aventura...

Al final, cansados, regresamos a València y a Castelló para poder descansar, nos lo merecíamos!

Y yo, como siempre, no pude dejar de fotografíar el cielo, aunque se comportó, y tuvimos un tiempo excelente durante todo el fin de semana.

Cel

Naturatge

jueves, 18 de octubre de 2007

Any hidro-meteorològic

Amb una miqueta de retard deixe les dades de l'any hidro-meteorològic 2006-2007 (és el que es té en compte en l'àmbit de la meteorologia i també en àmbits agraris). Aquest any comprèn des de l'1 de setembre fins al 31 d'agost.

Les dades són dels pluviòmetres que tinc situats al centre de la ciutat de Castelló.
Estan donades en mil·límetres (litres per metre quadrat) i estan comparades amb les de l'observatori de Castelló en el període 1960-1990 per ser les més semblants a les meues.


Mes__________Precipitació 2006/2007_______ Mitjana

Setembre_____________73________________________70,2

Octubre______________35,2______________________103,1

Novembre____________74,8_______________________47,7

Desembre_____________3,2_______________________41,5

Gener_______________32,6_______________________25,4

Febrer_______________24________________________28,2

Març________________42,6_______________________30,5

Abril________________133,7______________________33,3

Maig_________________8,8_______________________36,5

Juny________________16,2_______________________26,3

Juliol_________________0________________________11,7

Agost________________2,2________________________33,7

TOTAL________446,3______________488,1

S'han registrat 41.8 mm menys que la mitjana, o el que és el mateix, al voltant d'un 10% menys de precipitacions.
Aquesta quantitat no és excesivament alta i pot variar segons els barris de la ciutat, pel que podem dir que ha sigut un any hidro-meteorològic normal.

La precipitació més elevada es va registrar a l'abril amb 133.7 mm. La més baixa correspon a juliol amb 0 mm.

Naturatge

miércoles, 10 de octubre de 2007

Alerta Roja

L'INM (Institut Nacional de Meteorologia) acaba de decretar l'alerta roja a tota la Comunitat Valenciana per a demà dia 11 d'octubre de 2007 davant la possibilitat de:

FENÓMENOS PREVISTOS

Fenómeno(1) - LLuvias. Precipitación acumulada en una hora: 90 mm.
Nivel: rojo.Ámbito geográfico: Castellón (Litoral norte, Litoral sur).
Hora de comienzo: 10:00 hora oficial del 11/10/2007.
Hora de finalización: 00:00 hora oficial del 12/10/2007.
Probabilidad: 40%-70%.
Comentario: Las precipitaciones pueden ser persistentes puntualmente y alcanzar a lo largo del dia cantidades muy altas.

Fenómeno(2) - LLuvias. Precipitación acumulada en una hora: 40 mm.
Nivel: naranja.Ámbito geográfico: Castellón (Interior norte, Interior sur).
Hora de comienzo: 00:00 hora oficial del 11/10/2007.
Hora de finalización: 00:00 hora oficial del 12/10/2007.
Probabilidad: 40%-70%.

Fenómeno(3) - LLuvias. Precipitación acumulada en una hora: 60 mm.
Nivel: naranja.Ámbito geográfico: Castellón (Litoral norte, Litoral sur).
Hora de comienzo: 00:00 hora oficial del 11/10/2007.
Hora de finalización: 10:00 hora oficial del 11/10/2007.
Probabilidad: 40%-70%.

Fenómeno(4) - Tormentas.

Nivel: naranja.Ámbito geográfico: Castellón.
Hora de comienzo: 10:00 hora oficial del 11/10/2007.
Hora de finalización: 00:00 hora oficial del 12/10/2007.
Probabilidad: 40%-70%.

Des de naturatge anirem informant en les pròximes hores.


Actualització 16/10/07

Finalment l'episodi de pluges de la setmana passada va deixar les precipitacions més fortes a les comarques del sud de València i especialment a les del nord d'Alacant.
A les comarques de Castelló les quantitats més importants es van arreplegar a la Plana Baixa amb quantitats properes als 100 mm a Borriana i entre 50 i 100 mm a gran part de la comarca, quant més al sud, major nombre de litres van caure.

A Castelló ciutat la precipitació va ser de 27 mm al meu pluviòmetre registrant un total de 35 mm en l'episodi. Es pot dir que l'alerta roja a les nostres comarques no era gens necessària.

No podem dir el mateix de les comarques del sud del País Valencià, on tots sabem les conseqüències de les pluges registrades en aquella zona.

Les precipitacions van superar en algunes localitats els 400 mm i en una amplia zona els 300 mm. A la ciutat de València una forta tempesta en la matinada del divendres deixava 170 mm i problemes en molts llocs.
Per tant Castelló ciutat encara porta una tardor menys plujosa que la mitjana. No poden dir el mateix en moltes parts de València i Alacant.

Avui i demà la Comunitat torna a estar en alerta, aquesta vegada taronja, la segona més forta després de la roja.

Segons l'INM les precipitacions seran fortes a molt fortes a Castelló entra aquesta vesprada i durant la matinada. Es podrien registrar precipitacions superiors als 100 mm en llocs del litoral i prelitoral, o es podria quedar tot a la mar com va passar la setmana passada. En unes hores, ho sabrem.

Deixe penjades un parell de fotos de les tempestes que van passar per davant de les costes de Castelló sense afectar-nos i dels carrers inundats de la ciutat de Castelló pels 27 mm que van caure. També hi ha imatges de Benicàssim.

Tempestes que es podien observar des del Grau de Castelló

Tempestes Grau de Castelló

Tempestes Grau de Castelló

La pluja complicava l'eixida dels col·legis de Benicàssim

Col·legi Benicàssim

La ronda Magadalena de Castelló, acabada de remodelar, presentava aquest aspecte a causa de la baixada de les aigües del parc Ribalta. No es podia fer alguna cosa?

Ronda Magdalena
Què passarà quan ploga més? Quan ploga de veritat?

Vos deixe un vídeo de la Ronda Magdalena del mateix dia, del dijous per la vesprada.


Naturatge

martes, 9 de octubre de 2007

Setembre 2007

Deixem darrere un mes de setembre caracteritzat per la inestabilitat que ha afectat gran part de les comarques valencianes, amb especial força a les d'Alacant i València.

A Castelló, encara que hem tingut uns quants episodis de pluja, la precipitació total del mes és inferior a l'habitual ja que ens han afectat de manera molt irregular. A llocs com Benicàssim o comarques ubicades a la part septentrional de la nostra província el total mensual supera clarament els 100 mm.

Inundacions Benicàssim Setembre 2007

Inundacions Benicàssim Setembre 2007

A la ciutat de Castelló (a la zona centre, on tinc situat l'observatori) he arreplegat un total de 41.8 mm (mil·límetres, equival a litres per metre quadrat). La mitjana és de 70.2 mm, per tant les precipitacions han sigut un 40.5 % més baixes del que és habitual.

Hem de tindre en compte que la tardor és l'estació de les pluges al nostre clima. Per tant és de vital importància tindre una tardor plujosa a les nostres comarques.
Si sumem la precipitació caiguda (de mitjana) en setembre, octubre i novembre, fem un total de 221 mm. La mitjana anual és de 488 mm.
Per tant a la tardor cau (o hauria de caure) al voltant del 45% de les pluges anuals.

El comportament de les temperatures ha estat diferent i trobem valors habituals per a l'època en la que ens trobem.
Així doncs la temperatura mitjana del mes és només 0.1 ºC superior a la mitjana habitual. Ha sigut de 22.8 ºC.

L'estació meteorològica que tinc i d'on agafe les dades és una Davis Vantage Pro.
La seua ubicació és la següent:

Latitud: 39º 59' 23" N
Longitud: 0º 02' 18" W
Altitud: 48 metres per damunt del nivell de la mar

Dites de setembre

Setembre boirós, graner polsós

A setembre, el mal temps és de tembre

Al setembre, qui tinga blat, que sembre

Temperatures

Temperatura mitjana: 22.8 ºC
La temperatura mitjana del mes de setembre és de 22.7 ºC . Per tant, ha sigut 0.1 ºC més elevada del que és habitual.

Temperatura màxima absoluta: 27.9 ºC, dia 2
Temperatura mínima absoluta: 13.1 ºC, dia 28

Temperatura màxima més baixa: 21.3 ºC, dia 28
Temperatura mínima més alta: 22.2 ºC, dia 8

Dia amb la temperatura mitjana més alta: dies 4, 8 i 18 amb 24.2 ºC
Dia amb la temperatura mitjana més baixa: dia 28 amb 17.9 ºC

Temperatura mitjana de les màximes: 25.9 ºC
Temperatura mitjana de les màximes normal al mes de setembre : 27 ºC
Temperatura mitjana de les mínimes: 20 ºC
Temperatura mitjana de les mínimes normal al mes de setembre : 18.4 ºC

Dies amb la temperatura màxima entre 35 i 40ºC : 0
Dies amb la temperatura màxima entre 30 i 35ºC : 0
Dies amb la temperatura màxima entre 25 i 30ºC : 24
Dies amb la temperatura màxima entre 20 i 25ºC : 6

Dies amb la temperatura mínima entre 25 i 30 ºC : 0
Dies amb la temperatura mínima entre 20 i 25ºC: 18
Dies amb la temperatura mínima entre 15 i 20ºC: 10
Dies amb la temperatura mínima enre 1o i 15ºC: 2

Precipitacions

Precipitació total: 41.8 mil·límetres
Precipitació mitjana en setembre : 70.2 mm

Dies de precipitació (inclosa la inapreciable) : 6 dies
Dies de precipitació (superior a 0,2mm) : 6 dies
Mitjana de dies de precipitació al mes de setembre : 5.8 dies

Dies amb precipitació <= 2mm: 3
Dies amb precipitació entre 2mm i 10mm: 1
Dies amb precipitació superior a 10mm: 2
Dies de precipitació abundant ( més de 30mm ) : 0
Dies de forta precipitació (més de 50mm): 0

Precipitació màxima en 24 hores: 24.4 mm (dia 14)
Intensitat màxima de la precipitació: 110.8 mm/h (dia 14)

Dies de tempesta: 1
Mitjana de dies de tempesta al mes de setembre : 4
Mitjana de dies de tempesta anuals : 21

Dies amb calamarsa: 0
Mitjana anual de dies amb calamarsa: 1.9

Vent

Ràfega màxima: 40.2 km/h, dia 27
Velocitat mitjana del vent: 2.6 km/h
Direcció del vent predominant: ESE
Dies de NE/E/SE predominant: 18 dies

Altres

Pressió màxima: 1022.9 hPa, dia 21
Pressió mínima: 1010,2 hPa, dia 27

Humitat relativa màxima: 88 %, dia 22
Humitat relativa mínima: 16 %, dia 27

Castelló

Panoràmica Grau-Desert

Naturatge